John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc,[1][2] un dels més rellevants de la segona meitat del segle xx.[3][4] Rawls va rebre tant el Premi Schock de Lògica i Filosofia com la Medalla Nacional d'Humanitats el 1999. Aquesta última va ser presentada pel president Bill Clinton en reconeixement de com les seves obres «van reviure les disciplines de la política i la filosofia ètica amb el seu argument que una societat en què els més afortunats ajuden als menys afortunats no només és una societat moral sinó lògica».[5]
El 1990, Will Kymlicka va escriure en la seva introducció al camp que «s'accepta generalment que el recent renaixement de la filosofia política normativa va començar amb la publicació de A Theory of Justice de John Rawls el 1971».[6][7] Té la distinció inusual entre els filòsofs polítics contemporanis de ser citat amb freqüència pels tribunals dels Estats Units i el Canadà[8] i s'hi refereixen polítics durant l'exercici de les seves funcions, tant als Estats Units com al Regne Unit.[9] En una enquesta nacional de 2008 sobre teòrics polítics, basada en 1.086 respostes de professors de col·legis i universitats acreditades de quatre anys dels Estats Units, Rawls va ser votat primer a la llista dels «estudiosos que han tingut el major impacte en la teoria política en el darrers 20 anys».[10]
La teoria de Rawls de Justice as Fairness (la justícia com a equitat) recomana la igualtat de llibertats bàsiques, la igualtat d'oportunitats i facilitar el màxim benefici als membres menys afavorits de la societat en qualsevol cas en què es puguin produir desigualtats. L'argument de Rawls a favor d'aquests principis de la justícia social utilitza un experiment de pensament anomenat "posició original", en el qual la gent deliberada selecciona quin tipus de societat escolliria a viure si no sabessin quina posició social ocuparien personalment. En el seu treball posterior Political Liberalism (1993), Rawls es va dirigir a la qüestió de com es podria legitimar el poder polític donat un desacord raonable sobre la naturalesa de la bona vida.